diumenge, 10 de juny de 2012

Valoració de cloenda.


Després d’aquets mesos de meditació constant voldria tancar aquesta fase amb una reflexió, com no podria ser d’altra manera.

Durant aquest semestre han succeït moltes coses, unes que m’han agradat més i altres menys i voldria compartir-les amb vosaltres.

Per una banda, vull exposar el què he aprés, que encara que per alguns sigui obvi per a mi és crucial en el creixement d’un nou mestre.

Learning by Doing
He pensat, he escrit, he fet, he desfet, he argumentat, he analitzat, he fet hipòtesis, he qüestionat, he fet recerca, he opinat, he descrit, he aprés nous conceptes, els he analitzat, els he identificat i, tot això, de forma autònoma.

En resum, a la pregunta què he fet, la resposta és: he aprés! I el millor és que ho he fet amb calma i tranquil·litat, cosa que no m’havia passat mai en el transcurs d’aquest grau.

Però d’altra banda, m’he sentit desemparada per falta d’un coixí teòric. O sigui, he rebut molta informació conceptual, però m’ha mancat una fonamentació de tots aquest nous aprenentatges. Com un connector o lligam per poder-los relacionar tots entre si.

No obstant, em sento molt realitzada amb la feina feta i, encara que segur es pot millorar, em recorr un sentiment de satisfacció per les transformacions que en mi s’han succeït. Doncs, com diu David Kolb “l’aprenentatge professional és el procés mitjançant el qual es construeix coneixement a partir de transformar l’experiència”.

dimarts, 5 de juny de 2012

Què ha de passar per a què la mestra aprengui? I per a que jo aprengui?


Per a respondre aquesta qüestió, o millor per a resoldre aquest enigma, primer, potser, ens hauríem de demanar com aprenem, no?

Després d’haver viscut aquest fet en primer persona, amb això em refereix a haver d’estudiar per aconseguir entendre una cosa o només haver-t’ho de llegir per poder retenir el concepte a la ment, m’he adonat que això mateix són maneres diferents d’aprendre.

És a dir, no és el mateix tenir una cosa assumida i després només haver-la de llegir per recordar o perfilar algunes idees, que haver d’estudiar de “pe” a “pa” tot el que diuen els escrits.

I per què és diferent?
Doncs, molt senzill. Perquè en un dels casos (quan només t’has de llegir un escrit per recordar la idea principal) els conceptes o les noves adquisicions et són més properes. I, un es pregunta ara, com es fa per a que un concepte sigui proper? Això que vol di?
Significa que aquest nou aprenentatge l’has fet tant teu, l’has treballat tant o t’ha arrelat de forma tant profunda que el sents com a propi. I això s’aconsegueix, simplement, fent que les noves adquisicions siguin significatives per a la persona que aprèn.

En conseqüència, per a que la mestra aprengui o per a nosaltres, com a futures docents, aprenguem quelcom hem de sentir que això que estam adquirint és útil per a nosaltres, que va amb la nostra tasca, que té sentit i que, sobre tot, quan tinguem por de no saber si anem en bona direcció, tinguem un recolzament al nostre caire que ens digui: no et preocupis, ara sembla barda amunt, però és bo per a tots!

És el mateix que hem parlat en entrades anteriors.
Un aprenentatge és com un projecte de millora, que implica un canvi i aquestes modificacions porten implícites els desequilibris, però per poder-los superar com cal hem de tenir un guia o, com diu J. TEIXEDÓ a El lideratge del canvien els centres educatius, necessitem d’un líder que ens encamini cap a aquesta nova situació. No obstant, és evident que si tot el pes recau únicament sobre aquesta persona, quan aquest subjecte ja no compleixi aquest rol, probablement, es perdrà tot allò nou que hagin adquirit els aprenents.

És per aquesta raó que el aprenentatge ha de quedar arrelat als aprenents, per a que quan el líder desaparegui, ells siguin prou autònoms de continuar endavant. Aquesta és la gran meta: aconseguir caminar endavant sense molta por! Dic “sense molta por”, perquè està bé tenir-ne una miqueta, aquella que et fa tenir inquietuds, voler saber més, etc. No?