Per a respondre aquesta qüestió, o millor per a
resoldre aquest enigma, primer, potser, ens hauríem de demanar com aprenem, no?
Després d’haver viscut aquest fet en primer
persona, amb això em refereix a haver d’estudiar per aconseguir entendre una
cosa o només haver-t’ho de llegir per poder retenir el concepte a la ment, m’he
adonat que això mateix són maneres diferents d’aprendre.
És a dir, no és el mateix tenir una cosa
assumida i després només haver-la de llegir per recordar o perfilar algunes
idees, que haver d’estudiar de “pe” a “pa” tot el que diuen els escrits.
I per què és diferent?
Doncs, molt senzill. Perquè en un dels casos (quan
només t’has de llegir un escrit per recordar la idea principal) els conceptes o
les noves adquisicions et són més properes. I, un es pregunta ara, com es fa
per a que un concepte sigui proper? Això que vol di?
Significa que aquest nou aprenentatge l’has fet
tant teu, l’has treballat tant o t’ha arrelat de forma tant profunda que el
sents com a propi. I això s’aconsegueix, simplement, fent que les noves
adquisicions siguin significatives per a la persona que aprèn.
En conseqüència, per a que la mestra aprengui o
per a nosaltres, com a futures docents, aprenguem quelcom hem de sentir que això
que estam adquirint és útil per a nosaltres, que va amb la nostra tasca, que té
sentit i que, sobre tot, quan tinguem por de no saber si anem en bona direcció,
tinguem un recolzament al nostre caire que ens digui: no et preocupis, ara
sembla barda amunt, però és bo per a tots!
És el mateix que hem parlat en entrades
anteriors.
Un aprenentatge és com un projecte de millora,
que implica un canvi i aquestes modificacions porten implícites els
desequilibris, però per poder-los superar com cal hem de tenir un guia o, com
diu J. TEIXEDÓ a El lideratge del canvien els centres educatius, necessitem d’un líder que ens encamini cap a
aquesta nova situació. No obstant, és evident que si tot el pes recau únicament
sobre aquesta persona, quan aquest subjecte ja no compleixi aquest rol, probablement,
es perdrà tot allò nou que hagin adquirit els aprenents.
És per aquesta raó que el aprenentatge ha de
quedar arrelat als aprenents, per a que quan el líder desaparegui, ells siguin
prou autònoms de continuar endavant. Aquesta és la gran meta: aconseguir
caminar endavant sense molta por! Dic “sense molta por”, perquè està bé
tenir-ne una miqueta, aquella que et fa tenir inquietuds, voler saber més, etc.
No?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada