A l’article de La vida diaria, de Mari Carmen Díez, es
veu reflectida la rellevància i el significat de tasques habituals, com són els
moments dels àpats, el temps de joc, els espais de feina, ... i tot el que d’elles
es pot desprendre. Com per exemple, les tasques que s’han de realitzar per
menjar, com és parar taula i tot el que això implica. És a dir, comptar quants
som i per tant realitzar una aplicació bijectiva, d’un a un (un nen implica un
plat, un got, una cullera, un tovalló, etc.).
Nen menjant autònomament |
En altres
paraules, des del meu punt de vista aquest escrit és una reflexió, una
argumentació i una valoració de la importància de les tasques no reglades i tot
el significat que aquestes tenen en el desenvolupament global dels infants. Doncs, com diu l’autora, “el nen funciona com un tot” que “[...] aprèn de tot i
en tot moment” i és per això que “[...] no podem aparcar la vida a la porta de
l’escola”.
I és aquesta la
nostra tasca com a docents: saber extreure de les activitat que a simple vista semblen
insignificants allò que fa siguin irrepetibles i font incommensurable d’aprenentatges.
Després de llegir la teva entrada fent referència a l’article de Mari Carmen Díez, jo també estic d’acord en la rellevància de les activitats quotidianes.
ResponEliminaPenso que les activitats no reglades, s’haurien de tenir més en compte dins les escoles, ja que tal i com esmentes, no podem desvincular la vida quotidiana dels infants a la porta de l’escola, sinó que hem d’aprofitar totes aquestes situacions i, tots aquests coneixements dels nens.
Encara que paregui senzill, no ho és, perquè en moltes ocasions, encara hi ha mestres que prefereixen i, que els és més còmode, treballar els conceptes a partir de fitxes o d’activitats aïllades a la realitat dels nens. Cosa que no deuria ser així, ja que considero que els mestres i educadors s’haurien de conscienciar en el sentit que tenen les activitats quotidianes dins les aules. Perquè a traves d’elles, els nens prenen consciència del que saben i el que cal aprendre per poder dur-les a terme de manera adequada i, poc a poc van adquirint més destreses i habilitats.
Per la qual cosa, penso que aquesta entrada que ens has penjat, ens serveix de recordatori i d’exemple d’una bona manera de fer dins l’escola.