Arribat aquest punt tocaria fer
un anàlisis dels aspectes positius i els que no ho són tant de l’aula, tant
envers els factors interns com els externs.
He de dir que quan nosaltres
férem les pràctiques de 0 – 3 anys, durant el Cicle Superior d’Educació Infantil no vàrem haver d’estar per totes les
aules els mateix temps. O sigui, si el
nostre pràcticum va durar sis mesos i havia tres aules vàrem estar dos mesos
per cada aula i cadascuna tenia unes fortaleses i unes oportunitats diferents
de les altres. Per tant jo em centraré en l’aula de 0 – 1 any que va ser l’aula
que més em va agradar, encara que al principi tenia molta por i pensava que amb
els bebès m’avorriria moltísim, però finalment va ser al contrari.
Així en relació als punts forts
(fortaleses) que podem trobar dins l’aula podem esmentar, segons el meu punt de
vista tres eixos fonamentals, que són: l’organització,
la planificació i la metodologia. Alhora aquestes es poden
deixar veure a través de les rutines,
les quals són fonamentals, doncs són el reflex del compliment de les necessitats bàsiques.
Al mateix temps dins tot aquest
entramat d’idees també es deixen veure les relacions,
ja que aquestes són la base de qualsevol tipus de contacte, el qual és
fonamental en aquestes primeres edats. És a dir, la relació s’estableix entre
educadors i nens, i al inrevés, entre pares i educadors, doncs és necessària
una comunicació constant, i entre infants, ja que encara que siguin petits
estableixen connexions entre ells.
Les peces d'un tot s'han d'unir i la seva unió és el resultat que nosaltres rebem. |
I, finalment, tot això es valora, no quantitativament (menys mal),
però si qualitativament, doncs de la qualitat de totes aquestes connexions i
implicacions sorgeixi una forma de ser, d’estar i d’actuar en l’aula.
Envers els factors externs que
es poden aprofitar com a oportunitats podem contar amb les famílies, doncs sense la seva implicació no hi hauria prou recursos per anar endavant.
També s’ha d’esmentar aquí l’estil de fer de les educadores, ja que
en aquest cas no els hi faltaven ganes d’aprendre noves coses, motivació,
sabien aprofitar les noves inquietuds, deixaven que les practicants
realitzessin propostes i, si esqueia, ens donaven alguna indicació, etc.
Altre aspecte que repercuteix
directament en el que passa en l’aula és el concepte d’infància que té l’equip educatiu i, sobretot, les
mestres particulars d’aquella aula, doncs encara que tot això quedi reflectit
al Projecte Educatiu de Centre (PEC),
després cadascú ho aplica de la seva manera a les tasques diàries, o no?
I altra factor que jo vaig
valorar molt positivament va ser la comunicació,
el intercanvi constant de punts de vista, ja fossin aquest del propi centre com
de l’Equip d’Atenció Primerenca (EAP). I ja no tant sols entre professionals, sinó
també la comunicació diària amb les famílies i amb els infants, dons s’entenia
l’escolta com un valor importantíssim que s’havia de treballar des de prest.
En altres paraules, la suma de
tots aquest conceptes, la connexió de totes aquestes peces, cadascuna amb el
seu valor (unes més definides, altres més superficials, etc.), són, per tant,
indispensables per a la configuració d’un tot: un trencaclosques que amb el
temps agafarà una forma molt més definida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada