dimecres, 22 de febrer de 2012

Quin tipus de mestra vull ser?

Probablement sembli una mica directe, però ja que hem de confeccionar la nostra identitat com a mestres, començaré sent sincera, ja que allò que menys m’agrada són les mentides.
Per tant, una vegada dit això, he de dir que no crec amb la idealitat de les coses o les persones, així és que no pens que existeixi un mestre ideal.

Vivim en una societat individualista i consumista, però la nostra futura tasca com a educadores precisament es basa en tot el contrari, o almenys és la meva opinió.

Educar, és una labor manipulativa (i no en el sentit dolent de la paraula), consensuada, que requereix temps, paciència, espera, escolta, respecte,... Per tant, un mestre que cregui en l’educació com a eina de cohesió social, des del meu punt de vista ha de donar resposta a aquestes necessitats, i moltes més. Així doncs, ha de ser: realista, però tenir imaginació i il·lusió, pacient, però dinàmic, saber guiar i escoltar, respectar els demés i alhora lluitar pels seus ideals, gaudir amb la seva feina i sobretot concebre aquesta, no com un treball més, sinó quelcom diferent i important, que requereix d’una tasca en grup. A més, aquest conjunt de persones que unides cerquen una finalitat comuna, deu estar format, des del meu punt de vista, per la família, l’equip educatiu del centre, la societat i, sobretot, pe’ls infants.

Aleshores, d’aquesta introducció, per no dir declaració d’intencions, crec que es pot entendre que no crec que hagi una diferència entre els mestres dels nens de 0 a 3 anys amb els educadors del boixos de 3 a 6 anys, doncs ambdós professionals realitzen una mateixa tasca, amb la diferència que els destinataris són d’edats divergents, però no són altre tipus de receptors.
No se si m’explic. Intentaré dir-ho d’una altra manera.

Potser les tasques que realitzen els mestres de 0-3 anys i els de 3-6, són un tant dispars, doncs és obvi que els nens de zero anys no tenen les mateixes necessitats, i per tant tampoc les mateixes rutines, que els nens de sis anys. Però la finalitat de la labor d’uns educadors i altres, quina és? La mateixa, no?

Vos posaré un exemple. Jo vaig tenir la sort de fer les pràctiques a un centre públic, depenent de l’Ajuntament de Sant Joan de Labritja, l’Escoleta d’Educació Infantil Benirràs on hi havia dos educadores per aula amb la titulació del Cicle Formatiu de Grau Superior d’Educació Infantil, menys la directora que és una Mestra d’Educació Infantil, i em vaig sentir molt identificada amb la seva forma de fer, ja que totes anaven a una. O sigui, tot ho decidien per consens i tot es parlava sense cap pega. Realment va ser una demostració magnifica de treball en equip i em va deixar veure clarament que, encara que siguem persones diferents amb ideals i formes de fer divergents, podem arribar a una conclusió comuna, SI VOLEM!

Així doncs, és evident que la meva concepció d’una bona mestra ha evolucionat des de que vaig decidir que ho volia ser, però és que seguirà evolucionant sempre! Ja que contínuament estaré en contacte amb el meu entorn i tot modificarà, per a bé o per a mal, la meva forma de fer, de pensar, de sentir i, en definitiva, les meves perspectives i expectatives. És per aquesta raó que dic que aquesta feina és un treball de tots que està en constant canvi, ja que tot depèn de l’ambient que ens envolti.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada