dimarts, 28 de febrer del 2012

Valoració de les meves competències.

Un primer diagnòstic dels punts forts i febles del meu treball com a mestra i dels aprenentatges que cal que realitzi després de llegir el document de P. PERRENOUD (2007). Diez nuevas competencias para enseñar. Barcelona: Graó. 

Actituds o idees que es valoren positivament:
- Treballar a partir de les errades i dels obstacles en l’aprenentatge, ja que un error mai és una passa enrere, sinó, des del meu punt de vista, dos endavant. Perquè et permetrà tenir un ventall més ampli de possibilitats entre les que tria per quan et tornis a trobar en una situació de conflicte.
- Impulsar un grup. Tots som igualment importants en les tasques d’equip, però de vegades quan ens falta el temps o les tasques es confonen és necessari que algú reorganitzi, animi i impulsi el grup. Aquesta tasca és coneguda com a lideratge, però a mi m’agrada més dir coordinadora i mai s’ha de confondre amb l’autoritat màxima.

Què he de millorar?
- Organitzar de forma adient la professió dels aprenentatges sense deixar de banda les diferencies, sinó incloure-les com un factor imprescindible en el creixement personal, tant el dels nois com el dels mestres.
- Hem de continuar entenent els drets imprescindibles dels estudiants, ja que nosaltres, que ara som alumnes, els demanem constantment, però es que posteriorment els haurem de respectar així com nosaltres hem volgut que ho fessin.

Què em fa por?
- Implicar als pares en la construcció dels coneixements. Encara que, potser el què realment em fa por és que ells no vulguin participar en les propostes que l’equip d’educadors en el què jo participi els hi ofereixin. Tal vegada, això es pot associar amb por al fracàs, no?
- Controlar la meva personalitat davant dels dilemes ètics de la professió. Doncs hi ha moltes vegades que jo veig, des del meu punt de vista, una solució fàcil i eficaç a un problema i no entenc com els altres no la poden veure i per tant, he de saber respectar el ritme dels demés de manera que els raonaments exposats calin, però sense esperar una solució satisfactòria.

1 comentari:

  1. Tal vegada mai ens hem posat a pensar quines són les competències que tenim i quines ens manquen, per això, aquesta reflexió en un moment o altre havia de sortir.
    Plasmar les nostres reflexions sobre aquest aspecte per exemple, al nostre blog, pot ser molt interessant, ja que podem debatre moltes coses o inclòs, fer veure a una persona que té una competència que creu que encara no té. De vegades som molt pessimistes i no ens adonem de les virtuts que tenim, o a l’inrevés.
    Les reflexions de Cira m’han paregut molt acertades, i comparteix amb ella per exemple, la por d’implicar als pares en la construcció dels coneixements dels seus fills, ja que jo al meu centre estic vivint alguna situació on els pares no s’involucren molt en l’educació dels seus fills.

    ResponElimina