dimarts, 10 d’abril de 2012

Una decisió potser una bona pràctica.


Quan vaig veure que havíem de cercar altres exemples de bones pràctiques, de sobta em va venir a la ment un article que vàrem llegir al semestre passat envers el paper que juguen els pares als hàbits alimentaris que estan adquirint els seus fills. En concret, era un exemple que deixava veure la mala situació que estava vivint una família per no haver fet del tot bé les coses des d’un principi, per por a ser massa autoritaris, potser (aquest adverbi indica suposició)?

Tot val per a que un nen mengi? I si s’acaben els recursos i l’infant continua sense menjar? Tot aquest seguit d’accions són beneficioses o perjudicials per al boix? I per a la família?

Després d’arribar a una situació crítica, els progenitors prenen una decisió que els hi costarà molt posar en pràctica, però, que saben, que és el millor per a tots.
Aquesta decisió té al seu interior un seguit de premisses o fils conductors que, des del meu punt de vista, són la base d’aquesta bona pràctica.

Article de Carme Thió. Clica aquí per lleguir-lo.
THIÓ, Carme (2011). «El menjar més enllà de la nutrició: autonomia, autoestima, responsabilitat». A: Guix d’Infantil, 59 (gener - febrer), pàg. 44 – 45.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada