dilluns, 9 d’abril de 2012

Relat d'una bona pràctica d'aula


Jo he triat la bona pràctica d’aula que vaig explicar a una entrada anterior (anar a la piscina), envers una activitat que feien a l’escoleta on jo vaig realitzar les pràctiques. Però la bona pràctica en sí fa referència al moment anterior i posterior a l’acte de nadar, és a dir, al fet de canviar-se de roba. I l’he titulat: Ens canviem sols.

La proposta en si em sembla una bona pràctica perquè potència l’autonomia dels nens tot respectant el seu ritme de fer i tot això es deixa veure en les actuacions i actituds de les educadores.

Dita proposta es porta a terme amb infants de 2 a 3 anys a les instal·lacions municipals, la piscina, un cop per setmana, a primera hora de la jornada.
Els boixos que conformen aquest grup es caracteritzen per la heterogeneïtat i la multiculturalitat. Doncs són nens de nacionalitats diferents (hebreus, italians, francesos, espanyols, alemanys, etc.) i per tant porten uns bagatges personals molts diversos que fan que en ajuntar-se la riquesa neixi de qualsevol activitat. Igualment, en ser éssers individuals tenen els seus ritmes particulars i formes de fer pròpies. En altres paraules, és una amalgama de propietats particulars que en unir-se fan un conjunt irrepetible.

Els objectius d’aquesta pràctica crec que deuen ser:
- Fomentar l’autonomia.
- Respectar els diversos ritmes i formes de fer.
- Donar valor a les tasques de vida quotidiana.
I la fonamentació teòrica tal vegada estigui relacionada amb el fet de: per part del rol de les mestres; realitzar una metodologia d’escolta i espera, per així, potenciar el desenvolupament íntegre dels individus segons les seves capacitats. Doncs, totes les pràctiques que es realitzen a quest centre parteixen d’una concepció d’infant especial: un ésser capaç, que neix amb unes qualitats irrepetibles que el fan diferent. Entenent, també aquesta diferència, com una cosa bona i que enriqueix a la resta.

En altres paraules, les educadores del centre, i l’escoleta com entitat, és senten satisfets amb aquesta pràctica, perquè pensen que es una forma de reforçar les seves creences. Doncs amb aquesta forma de fer deixen veure qui són, per a ells, els vertaders protagonistes de la pràctica educativa.

A més, puc constatar, que no només és a l’activitat de piscina, sinó que a altres tasques, tan quotidianes, com: rentar-se les dents, llevar-se les sabates per anar a psico, etc., també es fomenta l’autonomia i es respecten els diversos ritmes.

Però em sorgeix, un dubte: aquesta forma de fer, probablement, no va ser així des del principi, o sí? Es va modelar amb el temps? Després de quin esdeveniment varen creure que donant-li importància a fets tan quotidians com aquests reafirmava la seva identitat de centre i el seu concepte d’infant?

I, en haver comentat totes les bones pràctiques a classe, m’he adonat que hi havia un parell que no es donaven al centre on jo vaig fer les pràctiques, com: realitzar tallers interclasse. És a dir, una mateixa activitat es desenvolupava amb diversos individus de diferents aules i edats al mateix temps. Per què no es feia a aquest centre? Doncs, no ho se, tal vegada, perquè no s’ho han plantejat, no?

3 comentaris:

  1. Em sembla que aquesta experiència va ser molt favorable pel teu aprenentatge i per la teva pràctica, degut que vares poder raonar envers les teves emocions, sentiments, creences i accions, anteriors, amb les noves plantejades. Per això, crec que va ser adient per a la teva formació, tant com alumne com a futura docent, perquè et va provocar reflexionar i ser critica amb la pràctica i/o l’estratègia d’aquell moment, et va oferir qüestionar si era favorable o no, a més d’ocasionar formular-te si, aquesta, era acord amb la filosofia educativa que desitjaves.

    Segons el meu parer, crec que la manera de plantejar i donar suport a la piscina, és coherent amb una filosofia que contempla afavorir l’autonomia, les relacions, l’autoestima, el respecte cap a l’infant...A més, el fet d’esmentar que la dita metodologia era present en els diferents moments de la jornada, posa de manifest que els professionals del centre on vares fer les practiques, donen importància als fets quotidians, que a voltes són insignificants per a altres, com moments de descoberta que requereixen el temps necessari per gaudir, i aconseguir seguretat durant el procés. Per això, crec que si la pràctica de les professionals es fonamentava en pedagogies que postulen aquest tipus de filosofia, les mestres van ser capaces de dur a terme la teoria estimada.

    Si més no, la qüestió que planteges envers si aquest mode d’afavorir aprenentatge va ser present des de l’inici de la professió, o ha estat el temps el responsable de canviar i/o rectificar. Crec que, si ha estat aquest últim, és una manera de mostrar que són mestres que reflexionen, que rectifiquen i que s’adapten al grup classe que tenen en un moment determinat, no creus? I, si va ser així des de que varen començar la feina, podríem dir que la seva formació inicial va ser l’òptima i necessària per aprendre de manera activa i significativa.

    Independentment de quan va sorgir la pedagogia de característiques ja esmentades, hem de tenir present que el procés d’ensenyament-aprenentatge és per a tothom, provocant, de manera simultània, que en un moment podem ser alumne i, en un altre poden ser docent, durant la trajectòria de la vida. El que hem d’aconseguir, sigui el rol que adoptem, és “un conocimiento que busca que la persona no sólo sepa y sepa hacer sino que sea consciente de qué conoce, qué siente, qué le impulsa, por qué actúa y qué barreras subjetivas se interponen o se pueden interponer en la acción”. Carmen Oliver (2009).

    ResponElimina
  2. Em pareix molt interessant la bona pràctica que vares estriar ja que no a totes les escoletes es treballa de la mateixa manera i es dona importància a les mateixes coses.

    Els tres objectius als quals has fet referència d'aquesta bona pràctica penso que son molt importants a l'hora de treballar amb infants petits i que els educadors els han de tenir molt en compte.

    Es una llastima que no a totes les escoletes es treballi d'aquesta manera, ja que es molt important fomentar l'autonomia i sobretot respectar els ritmes i les formes de fer de cada infant, ja que com be sabem cada infant és un món i cadascun necessita del seu temps.

    Moltes gràcies per compartir les teves experiències amb nosaltres, d'aquesta manera i gràcies a les teves vivències ens anam enriquint i anam aprenent noves coses que en un futur ens seràn de gran ajuda.

    ResponElimina
  3. Hola Cira! em pareix força interessant l'entrada que has fet envers la bona pràctica del centre on vas estar.

    A la meva escoleta també es valora positivament l'autonomia dels infants i les tasques quotidianes. En aquesta, els infants no tenen la possibilitat d'assistir a classes de natació però utilitzen altres ocasions per treballar aquests objectius.

    Pel que fa a les tasques quotidianes s'intenta que aquests les realitzin amb la major autonomia possible. Per això, els infants es renten les mans i les dents tot sols, van al bany quan ho necessiten, dinen sense la necessitat que un adult estigui donant-los el dinar a la boca, recullen els plats bruts i el got ...

    Axí mateix penso que en aquesta etapa educativa i especialment en aquest cicle són molt importants els moments quotidians, les rutines... amb les quals podem desenvolupar altres objectius com per exemple l'autonomia.

    Una pregunta que m'agradaria fer-te es: s'aprofitava la multiculturalitat del centre per aprendre d'aquesta?
    Al meu blog he fet una entrada envers l'aprofitament de la multiculturalitat del centre. El segon trimestre d'aquest curs, tots els infants han realitzat el mateix projecte i ha set molt enriquidor!

    ResponElimina