dimecres, 14 de març de 2012

Part del DAFO d'aula.


Arribat aquest punt tocaria fer un anàlisis dels aspectes positius i els que no ho són tant de l’aula, tant envers els factors interns com els externs.

He de dir que quan nosaltres férem les pràctiques de 0 – 3 anys, durant el Cicle Superior d’Educació  Infantil no vàrem haver d’estar per totes les aules els mateix temps.  O sigui, si el nostre pràcticum va durar sis mesos i havia tres aules vàrem estar dos mesos per cada aula i cadascuna tenia unes fortaleses i unes oportunitats diferents de les altres. Per tant jo em centraré en l’aula de 0 – 1 any que va ser l’aula que més em va agradar, encara que al principi tenia molta por i pensava que amb els bebès m’avorriria moltísim, però finalment va ser al contrari.

Així en relació als punts forts (fortaleses) que podem trobar dins l’aula podem esmentar, segons el meu punt de vista tres eixos fonamentals, que són: l’organització, la planificació i la metodologia. Alhora aquestes es poden deixar veure a través de les rutines, les quals són fonamentals, doncs són el reflex del compliment de les necessitats bàsiques.

Al mateix temps dins tot aquest entramat d’idees també es deixen veure les relacions, ja que aquestes són la base de qualsevol tipus de contacte, el qual és fonamental en aquestes primeres edats. És a dir, la relació s’estableix entre educadors i nens, i al inrevés, entre pares i educadors, doncs és necessària una comunicació constant, i entre infants, ja que encara que siguin petits estableixen connexions entre ells.

Les peces d'un tot s'han d'unir i la seva unió
és el resultat que nosaltres rebem.
I, finalment, tot això es valora, no quantitativament (menys mal), però si qualitativament, doncs de la qualitat de totes aquestes connexions i implicacions sorgeixi una forma de ser, d’estar i d’actuar en l’aula.

Envers els factors externs que es poden aprofitar com a oportunitats podem contar amb les famílies, doncs sense la seva implicació no hi hauria prou recursos per anar endavant.


També s’ha d’esmentar aquí l’estil de fer de les educadores, ja que en aquest cas no els hi faltaven ganes d’aprendre noves coses, motivació, sabien aprofitar les noves inquietuds, deixaven que les practicants realitzessin propostes i, si esqueia, ens donaven alguna indicació, etc.

Altre aspecte que repercuteix directament en el que passa en l’aula és el concepte d’infància que té l’equip educatiu i, sobretot, les mestres particulars d’aquella aula, doncs encara que tot això quedi reflectit al Projecte Educatiu de Centre (PEC), després cadascú ho aplica de la seva manera a les tasques diàries, o no?

I altra factor que jo vaig valorar molt positivament va ser la comunicació, el intercanvi constant de punts de vista, ja fossin aquest del propi centre com de l’Equip d’Atenció Primerenca (EAP). I ja no tant sols entre professionals, sinó també la comunicació diària amb les famílies i amb els infants, dons s’entenia l’escolta com un valor importantíssim que s’havia de treballar des de prest.

En altres paraules, la suma de tots aquest conceptes, la connexió de totes aquestes peces, cadascuna amb el seu valor (unes més definides, altres més superficials, etc.), són, per tant, indispensables per a la configuració d’un tot: un trencaclosques que amb el temps agafarà una forma molt més definida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada